Poso com a text el paper que ens han donat a la guarderia.

EL CONTROL D’ESFINTERS.

Al voltant dels dos anys, és capaç de caminar segur d’asseure’s tot sol, fets que incideixen en la seva maduració psíquica. Té un tipus d’alimentació més variada, on els líquids en són un complement. Sap el que és establir un canal de comunicació verbal i comença a fer ús de la paraula. Ens trobem davant d’un infant que té un nivell d’autonomia considerable i, per tant considerem que té les condicions favorables per assolir el control d’esfínters. Cal tenir en compte que aquest control és un aprenentatge que suposa per a l’infant una maduració del sistema nerviós. Això vol dir que es tracte d’un acte conscient que reclama tot un sistema d’intercanvis infant-adult.

Els primers indicis que l’infant comença a estar preparar per iniciar aquest aprenentatge poden ser: retencions (entre canvi i canvi de bolquer aquest no es mulla), que el nen s’adona que s’ha embrutat, encara que no sàpiga verbalitzar.
Com abordar-ne el control.
Els petits entenen moltes coses molt abans d’arribar a expressar-les verbalment. Per tant, la nostra manera de tractar el tema seria explicar-li com ho pot fer, sense fer-lo sentir culpable quan no ho fa com nosaltres volem. De la mateixa manera que no exigim Que parli bé des del primer moment en què diu alguna cosa, tampoc no li podem exigir que, en un període de temps curt, controli totalment els seus esfínters. Es important
que, d’entrada, estigui mínima-ment motivat a fer aquest control, perquè el visqui com una superació i no com un càstig.
Malgrat això, en alguns casos, ens podem trobar amb nens que han assolit la maduració necessària però per comoditat prefereixen continuar portant el bolquer abans que esforçar-se per superar la dificultat del canvi. Sovint els primers dies l’infant fa pipís molt curts i seguits, ja que per a ell és tot un descobriment que emocional-ment li crea un cert neguit, que acaba superant. Pel que fa a les deposicions, si no té un horari regular és aconsellable convidar-lo a seure després dels àpats. Es important no fer-li agafar fàstics, ja que no diferencia encara l’aparell excretor del genital. Cal no prendre el control d’esfínters amb lleugeresa, però tampoc no cal obsessionar-s’hi. Només cal que ens relacionem amb l’infant
enton d’aquest tema. Es tan important que aprengui a controlar com que la nostra actitud sigui positiva i col·laboradora. No hi ha un temps establert per assolir el control. Por trigar dos dies o dos mesos, però és important que li donem tot el temps que calgui i que nosaltres tinguem l’absoluta confiança que arribarà a aconseguir-ho.
També recomanem no treure-li el bolquer per estar per casa i posar-l’hi per sortir, ja que
així l’infant no sabrà quan s’ho pot fer a sobre i quan no (les nits són una excepció, perquè
no pot fer-ne el control conscientment).
Cal ser previsors i explicar-li que heu de sortir, i que cal una muda, una bossa de plàstic, un paquet de tovalloles humides, tot allò que creieu que us cal per sentir-vos el menys incòmodes possible si se li escapa. En cas contrari, 1a nostra actitud “excessivament” molesta podria crear un sentiment de culpa que no ajudaria al control.